Vés al contingut

Desdèmona (satèl·lit)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula objecte astronòmicDesdèmona 
Imatge del descobriment de Desdèmona Modifica el valor a Wikidata
Designació provisionalS/1986 U 6 Modifica el valor a Wikidata
Tipussatèl·lit d'Urà i satèl·lit regular Modifica el valor a Wikidata
Descobert perStephen P. Synnott
Voyager 2 Modifica el valor a Wikidata
Data de descobriment13 gener 1986 Modifica el valor a Wikidata
EpònimDesdèmona Modifica el valor a Wikidata
Cos pareUrà Modifica el valor a Wikidata
Dades orbitals
Semieix major a62.658,364 km[1] Modifica el valor a Wikidata
Excentricitat e0,00013[1] Modifica el valor a Wikidata
Període orbital P0,47 d[2] Modifica el valor a Wikidata
Inclinació i0,11252 ° Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Radi35 km[2] Modifica el valor a Wikidata
Massa180 Eg[3] Modifica el valor a Wikidata
Densitat mitjana1,33 g/cm³ Modifica el valor a Wikidata
Albedo0,084 [2] Modifica el valor a Wikidata
Temperatura de superfície
mitjana
64 K Modifica el valor a Wikidata
Part degrup de Pòrcia Modifica el valor a Wikidata

Desdèmona és un satèl·lit interior del planeta Urà. Descobert gràcies a les imatges proporcionades pel Voyager 2 el 13 de gener de 1986, se li va donar la designació temporal S/1986 U 6.[4] Desdèmona rep el seu nom de l'esposa d'Otel·lo de l'obre de teatre de William Shakespeare Otel·lo. També se l'anomena Uranus X.[5]

Desdèmona pertany al grup de satèl·lits de Pòrcia, que inclou també s Bianca, Crèssida, Julieta, Pòrcia, Rosalina, Cupid, Belinda i Perdita.[6]

Aquests satèl·lits presenten òrbites i propietats fotomètriques similars.[6] Desgraciadament es coneix poca cosa més que la seva òrbita,[7] radi de 32 km[8] i albedo geomètrica de 0,08.[6]

A les imatges de la Voyager 2 Desdemona es mostra com un objecte allargat, amb l'eix major apuntant cap a Urà. La ràtio dels eixos de l'esferoide prolat de Desdèmona és 0,6 ± 0,3.[8] la seva superfície presenta un color grisós.[8]

Desdemona podria col·lidir amb una de les llunes veïnes d'Urà Crèssida o Julieta en els propers 100 milions d'anys.[9]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 URL de la referència: http://adsabs.harvard.edu/abs/1998AJ....115.1195J.
  2. 2,0 2,1 2,2 «NASA FACTS» (en anglès). NASA.
  3. URL de la referència: https://ssd.jpl.nasa.gov/?sat_phys_par. Data de consulta: 5 setembre 2020.
  4. Smith, B. A. «IAU Circular No. 4164», 16-01-1986. [Consulta: 6 agost 2006].
  5. «Planet and Satellite Names and Discoverers». Gazetteer of Planetary Nomenclature. USGS Astrogeology, 21-07-2006. [Consulta: 6 agost 2006].
  6. 6,0 6,1 6,2 Karkoschka, Erich «Comprehensive Photometry of the Rings and 16 Satellites of Uranus with the Hubble Space Telescope». Icarus, 151, 2001, pàg. 51–68. DOI: 10.1006/icar.2001.6596.
  7. Jacobson, R.A. «The Orbits of the Inner Uranian Satellites From Hubble Space Telescope and Voyager2 Observations». The Astronomical Journal, 115, 1998, pàg. 1195–1199. DOI: 10.1086/300263.
  8. 8,0 8,1 8,2 Karkoschka, Erich «Voyager's Eleventh Discovery of a Satellite of Uranus and Photometry and the First Size Measurements of Nine Satellites». Icarus, 151, 2001, pàg. 69–77. DOI: 10.1006/icar.2001.6597.
  9. Duncan, Martin J.; Jack J. Lissauer «Orbital Stability of the Uranian Satellite System». Icarus, 125, 1, 1997, pàg. 1–12. DOI: 10.1006/icar.1996.5568 [Consulta: 9 maig 2008].

Enllaços externs

[modifica]